M’estimo més ser del club amb més títols que no de l’equip del món que ven la seva samarreta més cara. Cada vegada més, però, una cosa va lligada amb l’altre. M’estimo més no empastifar la samarreta del Barça amb marques i patrocinis, de cap mena, però vull, sobretot, un Barça sanejat, menys endeutat i que pugui mantenir les seccions d’èlit i les quotes dels carnets i dels abonaments al nivell més assequible de les grans entitats europees. En aquest sentit, l’acord dels 150 milions d’euros per cinc temporades amb la Qatar Foundation és, en temps de crisi, una notícia excel.lent. I més encara si, com és el cas, es poden mantenir els acords solidaris amb Unicef. Els reis d’Orient, doncs, han passat pel Camp Nou abans d’hora. Avui som molt més forts que ahir. El President del Madrid, llegint la noticia, ha d’estar preocupat. La golejada ja no és només futbolística, d’idea de Club i de model de planter. Amb l’austeritat en la despesa que Rosell està aplicant a tot arreu (llevat del primer equip) i multiplicant els ingressos amb acords com aquest, la pallissa també pot arribar a ser econòmica.
(publicat a l’ARA, el dijous 9 de desembre 2010)