En calent, la crònica i la valoració de cada partit oficial del Barça. Per Xavier Bosch
El Barça guanya al Rubin Kazan i intenta fer-li l’amor a un arbre
Finalment hem trencat el malefici del Rubin Kazán i hem guanyat un partit contra un equip que necessitava guanyar i que s’ha tancat amb deu homes al darrera. Intentar jugar a futbol contra un equip que no vol la pilota és com intentar fer l’amor a un arbre. Citació de Valdano, quan no era director del Madrid.
Andreu Fontàs i Marc Bartra han demostrat, una vegada més, que no cal anar buscar centrals a Ucraïna, ni a l’Uruguay, ni a Mèxic. Puyol i Piqué tenen dos bons recanvis.
El Barça de Guardiola ha batut un altre rècord. En tota la primera meitat només ha comès dues faltes. Això ja era un rècord, però és que l’ha tornat a batre a la segona part, que només n’ha comès una. En total, tres. Mai vist.
Per dues jugades de Thiago ja ha valgut la pena anar al Camp Nou. I, com a premi pels 50.436 que hi hem anat, ens han regalt mitja hora de Messi.
Gerard Piqué i sobretot Sergio Busquets avui han jugat de sobrats, de campions del món. No m’agrada que vagin d’internacionals.
Jonathan dos Santos que ja ha demostrat que el Miniestadi li ve petit, avui ha evidenciat que el Camp Nou li ve gran. Potser la seva mida ideal acabarà sent Cornellà-El Prat.
El gol de Víctor Vázquez a la Champions pot fer que l’aconseguim traspassar. I que ens paguin alguna cosa.
El partit de veterans del Rubin Kazan contra el Barça al Miniestadi ha estat més entretingut que el de la nit al Camp Nou.
Com ha dit el twitter del @racoblaugrana: Els qui no han anat el camp avui haurien de quedar fora del sorteig per anar a Wembley. Si no els agrada la Champions…
Un altre aventatge d’anar al Camp Nou ha estat perdre’s els comentaris de Sergio Sauca a TVE.