En calent, la crònica i la valoració de cada partit oficial del Barça. Per Xavier Bosch
2-1 El Barça guanya mitja Lliga al Camp Nou
Per esvaïr dubtes després de l’empat a Gijón i de la derrota a l’Emirates, calia guanyar. I patint, amb un joc espès, amb més errades individuals que de costum, hem sabut guanyar un partit molt complicat. Avui hem guanyat mitja Lliga.
Quan a Madrid ja ensalivaven pensant que ens havien retallat quatre punts en set dies, tornem a ser on érem. A cinc punts i el guió de programa que ja devien tenir a punt els del Punto Pelota, a prendre pel sac.
L’Athletic Club ha tornat a fer el “cerrojo” lamentable al Camp Nou però, en canvi, li ha regalat tot el partit una autopista per la dreta a Dani Alves. Tot i que no és el rei de la centrada, al final ha donat les dues assistències dels dos gols.
L’altre heroi, Pinto. Ha fet dues aturades a la primera part que el converteixen en el millor del partit. Amb els peus, l’afició es posa un pèl nerviosa. Ell no. Per sort.
Iniesta, espès a la primera part, a la segona ha decidit tornar a intentar l’ú contra ú i desbordar. Feia molts dies que estava apagat.
Messi ha tornat a marcar, ha fet el gol de la victòria i ha provocat un penal no xiulat en una jugada sensacional però està molt més espès que de costum, menys brillant i està capcot massa estones del partit. Em preocupa.
Mascherano, de mig centre, continua a anys llum de Busquets. Això sí, quan Mascherano perd una pilota tonta es torna boig per recuperar-la. I normalment se’n surt amb èxit. Seria millor que en perdés menys i no n’hauria de recuperar tantes.
La gespa, avui, m’ha semblat que estava molt millor. Ara ja no tenim excusa per no moure ràpid la pilota. La diferència del joc brillant de fa dos mesos i ara és aquesta, la velocitat en la passada.
Primera victòria des de l’anunci de renovació de Guardiola. Ja hem trencat el malestruc, demà ja pot firmar tranquil.
És una sort que el Madrid fitxi Adebayor, així ja no fitxarà Fernando Llorente, un davanter centre sensacional.