En calent, la crònica i la valoració de cada partit oficial del Barça. Per Xavier Bosch
2-0 Però ens ho hem de fer mirar
Objectiu assolit. Victòria contra l’Osasuna jugant amb el Pla B. Queden 5 jornades, treiem 8 punts al Madrid més car de la història i, diuen, amb el millor entrenador del món. Som a punt de guanyar la tercera lliga consecutiva per segona vegada a la història… i estem patint, estem desanimats, se’ns està fent llarga la lliga i ja patim per la Champions.
Però hi ha motius per fomentar el pensament positiu…
Villa ja torna a marcar. S’ha destapat al moment just. Al.leluia.
Guanyem partits amb Milito i Maxwell al darrera, amb Keita i Tiago al mig del camp i amb Jeffren i Afellay al davant. Què més volem?
Jeffren n’ha tocat bé una en tot el partit però ha estat l’assistència del gol de Villa.
Alves, que s’ha fet un tip de perdre pilotes al darrera (14) n’ha tocat dues bé al davant. Assistència per Iniesta (que xuta alt) i assistència per Messi (que no falla).
Valdés c0ntinua parant gols mastegats que donen punts. Avui, al 44 de la primera, amb 1 a 0. (Està clar que Pinto es mereixia jugar la final de Copa, i que és bàsic per l’equip ser coherent, però algú ha de dir també que a Valdés un cop de cap des de 15 metres dificilment li hagués passat pel costat del braç. Si Mourinho hagués posat el porter suplent, segurament no hauríem arribat a la pròrroga perquè només Casillas pot aturar els xuts de Pedro i d’Iniesta).
La primera part d’Afellay m’ha agradat. Verticalitat i xut. Ha sabut rebre, girar-se i muntar el gol de contraatac del Barça. Sí, hem marcat de contraatac!
Al València, això del passadís al Madrid ho han entès malament. No calia que el fessin durant 90 minuts.
Això sí, els tres gols encaixat per Casillas garanteix el Zamora pel Valdés i pel Barça.