En calent, la crònica i la valoració de cada partit oficial del Barça. Per Xavier Bosch
3-1: Al.leluia. Tres partits, tres gols de còrner consecutius
Quin patir. Contra Lillo vivíem millor.
Tercer gol de còrner en tres partits consecutius. Fet històric en la història recent del Barça. El truc? Centrar-lo llarg, a l’àrea. Així han arribat aquests tres gols decissius de Piqué, Piqué i Thiago. El gilicòrner s’hauria d’abolir. Camp Nou sense fum i sense gilicòrners. Mai més.
Messi ha marcat dos gols, sí, però està fos. Que descansi a Donetsk. Que no viatgi.
Sobre Messi, la percepció dels meus amics que vèiem el futbol al camp i els meus amics que ho veuen per la tele, no és en absolut el mateix. El judici és molt diferent. I la paradoxa és que és el mateix. Mentre ens fem palles filosòfiques, el que compten són els seus dos gols.
Em treu de polleguera que no sapiguem fer una falta tàctica en 90 metres i permetem el gol de l’Almeria.
La triple era Minguella, Majó, Medina. La doble M, Maxwell i Milito, junts, és molt més perillosa.
Com he trobat a faltar Sergio Busquets.
Puyol, Puyol, on ets?
Al Madrid, abans de començar el partit del Barça, li havien xiulat tants penals a favor a San Mamés com el Barça en tota la Lliga.
Ara sí, per tercer any consecutiu, haurem d’anar a guanyar la Lliga al Bernabéu. No hem de reservar res per la Copa. És molt important començar bé la tanda de 4 partits.