En calent, la crònica i la valoració de cada partit oficial del Barça. Per Xavier Bosch
0-0 Mai aixecar un trofeu s’havia fet esperar tant, però ha valgut la pena
Hi ha coses que no canvien, fins i tot amb la Lliga guanyada, el Valdés continua salvant punts de tres en tres.
Val que havien menjat molt i begut molt i ballat molt i brindat molt… Però ha estat el partit més avorrit del Barça al Camp Nou des de l’època de Gaspart.
Fins i tot he arribat a trobar a faltar el Villa… I gairebé l’Ibrahimovic.
Marc Bartra, el millor. Oriol Romeu sap donar velocitat al joc com a mig centre. Tiago i Jonathan tenen guants als peus. Futur garantit.
Jonathan de lateral dret i Bojan d’extrem esquerra semblen ganes de fer-los fracassar. Si ni avui deixem jugar Bojan de davanter centre…
Afellay ho intenta tot però no acaba res. Com a mínim, abans que no el vicíem, té sentit vertical del futbol.
Mentre a Madrid ens acusen de Villarato, la megafonia del Camp Nou no pot ni anomenar el nom de Villar, quan ens dóna la copa, per no rebentar l’audímetre de xiulets.
El qui ha tingut la idea de llençar pebrots al públic, que li donen vacances. Llargues.
El qui ha tingut la idea de la promoció de Pullmantur a la mitja part, l’han d’acomiadar. Les cartolines del sorteig s’han transformat en avions de cartolina perillosos. Tant, que s’han hagut d’alçar les xarxes de darrera la porteria del gol sud.