En calent, la crònica i la valoració de cada partit oficial del Barça. Per Xavier Bosch
0-5: Avui aniré a dir-li bona nit a Kubala
A casa, en blanc i negre i a mida natural, hi tinc una foto de Kubala jugant a Les Corts. El vaig recollir del decorat de l’Aquest any, cent! quan l’anaven a llençar. Avui, després que Messi hagi empatat amb ell a 194 gols, li he anat a dir bona nit.
El millor del partit de Messi, però, ha estat la sensacional passada de trenta mètres, en diagonal, a l’esquena de la defensa perquè Abidal només l’hagués d’empènyer per marcar el gol. Llàstima Éric.
Tants anys seguint el futbol internacional -més o menys- i mai no havia sentit a parlar del Bate Borisov. No m’estranya.
Deien que el punt fort d’aquest equip era el joc per alt… Pedro i Messi han marcat, de CAP!
Si Hleb era el millor futbolista de la història de Bielorússia, ja estava tot dit.
Aquest Bate Borisov, que consti, no em sembla pitjor que l’Ajax que vaig veure ahir. (I sort que Frank de Boer havia trucat a Pep per demanar consell).
Fins ara comptàvem els partits per hat-tricks de Messi i les temporades per la quantitat de manetes que feia l’equip de Guardiola. Aquest any hi podem sumar, ja, els gols en pròpia porta dels rivals. Encara som a setembre i l’Osasuna, l’Atlético i el Bate ja han preferit marcar-se ells mateixos, com aquelles píndoles suicides que es prenien alguns oficials abans de ser capturats.
M’encanta que el Barça pressioni durant 90 minuts, amb tanta intensitat i que sempre busqui un gol més. Així ens estalviarem sorpreses i disgustos.
Suposo que “el pànic” que ahir deia Guardiola per la fase de grups, avui serà una mica menys.
Cada vegada que guanyem per 0-5 em recorda alguna cosa, però ara no hi caic.