En calent, la crònica i la valoració de cada partit oficial del Barça. Per Xavier Bosch
2-2: Sort que Cesc, a diferència d’Abidal i Keita, té dues cames
Cesc, partit discret, ha marcat perquè sap rematar amb les dues cames. Si Abidal sabés rebutjar amb la dreta no s’hauria marcat el gol en pròpia porta per un pèssim refús.
Guardiola ha arreglat la seva enorme frivolitat de deixar sol Mathieu tota la primera part i exiliar Alves a l’extrem dret, amb els canvis de la segona part. Tornar a la defensa de quatre, treure Keita i posar Thiago era un clam. Amb Thiago Alcántara al camp, sempre hi ha vida.
Velasco Carballo, amb empat a 1, al minut 17, s’ha menjat penal a Messi i segona groga claríssima a Rami. Sense retrets i sense queixes, però… Què hem de fer per tenir un penal a favor?
Durant molta estona, a la Sexta, es pensaven que cinc anys després el Barça perdria a València i que Emery li guanyaria un partit al Barça. Ni una cosa ni l’altre. Els tocarà esperar.
Adriano, com a extrem dret, ha aportat velocitat, verticalitat, intenció i mossegada. Fa més mal davant que darrera.
Em treu de polleguera que fem jugades de pasarell, com treure un out i tornar-la al jugador que torna de l’orsai. Avui el premi pati de col.legi és per Alves-Cesc a la primera part.
Guaita que fan ara: quina aturada a Villa al 87′! Era el 2 a 3 i ensorrar el Madrid en una crisi. Luis García marca contra el seu exequip. Villa, encara no. I ja van dues temporades.
El gol que ha fallat Soldado, i que hauria estat al 3 a 1, és de les errades més clamoroses més grans mai vistes. Valdés li ha desviat la trajectòria però, igualment, és inexplicable.
També poca explicació que el València hagi rematat una sola vegada entre els tres pals i hagi marcat dos gols.
El madridisme ha celebrat avui el gol de l’empat de Cesc? Han passat d’estar a cinc punts del líder, a tres. “Hay liga”, que diuen ells.