En calent, la crònica i la valoració de cada partit oficial del Barça. Per Xavier Bosch
0-0 Amb el Messi d’Argentina (i no ho dic pel penal) costa més guanyar
Valdés rècord d’imbatibilitat, Xavi rècord de partits de Lliga, Guardiola millor inici de temporada a la banqueta sense cap derrota… De tots aquests rècords ja en podem tirar un bon tros a l’olla. Ho canviàvem tot pels tres punts.
El penal, a mitja alçada, és el més fàcil pel porter. Però anava fort i arran de pal… Però no marcar el penal no té res a veure amb el partit fluix i la segona part dolenta d’un Messi desconegut. Espès. I quan ell no marca la diferència, tot costa molt més.
Els qui, com jo, vam pronosticar que amb les 7 ocasions que Messi va adornar-se massa amb el Viktoria Pilsen que el Sevilla pagaria els plats trencats, hem trencat la bola de vidre.
Adriano ha començat bé i ha acabat horripilant. Com a extrem no és un perill públic que com a lateral. A la Masia que vam inaugurar dijous hi ha 5 jugadors, de qualsevol edat, millor que ell per jugar al seu lloc.
Pedro, aquesta temporada, continua corrent molt però està altament desencertat en les decisions que pren.
Iturralde, al final, s’ha comportat quan més ho necessitàvem. Penal al minut 90 amb 0-0. Penal clar, per sort.
La seva fama de barcelonista creixerà. El Sevilla ha comès 7 faltes en tot el partit i els ha ensenyat 8 grogues i 2 vermelles. Tot un rècord.
El Madrid, no es pot queixar, també tenia el seu àrbitre predilecte: Mateu Lahoz. Atenció a l’estadística. Li ha xiulat deu partits. 9 victòries del Madrid i un empat. Ja intuim qui xiularà, aquest any, el derby del Bernabéu.
Avui hem perdut el liderat. Amb el Madrid que he vist avui, costarà molt que el tornem a recuperar. Molt.
Orgullós de ser del Barça. I català. No cal que ho posi a la samarreta. Això es porta més endins.