En calent, la crònica i la valoració de cada partit oficial del Barça. Per Xavier Bosch
5-0 Continua l’idil.li de Messi amb Travessera de les Corts
Messi -tothom tranquil- ha tornat a marcar. Un altre hat-trick. I un altre vegada a la porteria del gol sud. Se li dóna molt millor la Travessera que no la Diagonal. I tots els gols que du a la Lliga, tots al Camp Nou. Una dada inaudita.
Els meus estimats Santi Nolla i Jordi Basté havien escrit i dit, respectivament, que el Messi tenia tant crèdit que es podia passar dos anys sense marcar gols. El crèdit el té concedit, però tant per tant, m’estimo més que marqui.
Feia molt temps que el Barça no jugava amb Messi fent de Maradona, a la mitja punta, per darrera de Villa davanter centre i amb dos extrems oberts (Cuenca i Adriano). Messi fent de Maradona ha desterotat el Mallorca i Caparrós a la primera part.
Davant les crítiques per un equip que havia perdut efictivitat i velocitat de pilota, surt Guardiola i no posa ni Xavi, ni Iniesta, ni Cesc. I guanyem per 5 a 0. Olé pels seus collons.
Adriano dues assistències i provoca un penal. Alves una assistència i un gol. Cuenca un gol i un gran partit. Per fi ens han funcionat les bandes. No cal obstinar-se sempre a entrar per dins.
Alves, golàs al minut 90. Premi pels socis que s’esperen fins que s’acaba el partit. Càstig pels que marxen i tapen la visió als del darrera.
Per cert, en el gol d’Alves hem tret la falta lleugerament més endavant del que pertocava. Només uns deu metres… El futbol és pels llestos.
He sentit Adriano entrevistat per Catalunya Ràdio tres quarts d’hora després del final del partit. I encara esbufegava. Els partits se li fan molt llargs.
Al minut 43 de partit, després que no n’hagués tocat ni una de bona, el públic li ha dedicat uns aplaudiments d’ànims a David Villa. Eren els aplaudiments de la compassió que l’any passat sentíem per Bojan.
Som el que mengem: A la sortida del Camp Nou ens han donat una poma. Llàstima que durant el partit ens castiguen amb els fums del frankfurts nefastos de Sehrs.