En calent, la crònica i la valoració de cada partit oficial del Barça. Per Xavier Bosch
1-2 L’Osasuna no perdia a casa a la Lliga. A la Copa sí, contra un Barça emboirat
Des del 17 d’abril que l’Osasuna no perdia un partit al seu camp. Avui, a la Copa, sí. I això que a la primera part el Barça li ha regalat vuit ocasions.
A la segona part el Barça ha netejat les escombraries de la primera. A diferència de Mourinho, a Guardiola no li ha calgut fer els tres canvis de patac.
Potser ha estat agoserat i evitable fer entrar Messi per jugar més d’una hora en una eliminatòria més que sentenciada. Pel resultat no calia, però després de l’espessor del jugador a camp de l’Espanyol potser li convenia recuperar el to i treure’s el mal sabor de boca. Ha recuperat la guspira i el toc.
Piqué, que en els partits petits acostuma a treure de polleguera a Guardiola perquè els juga amb massa relaxament, avui ha donat una lliçó de concentració i eficàcia i ha jugat com si fos la final de la Champions.
És molt estrany que Fontàs (en la desgraciada jugada de la lesió), l’Abidal en tres ocasions, una de Mascherano i una de Sergi Roberto haguem perdut la pilota en la transició de sortida a la frontal de l’àrea. Al Bernabéu no ens ho podem permetre.
Amb la lesió de Fontàs a twitter ja es parla de recuperar Márquez, ara que s’està entrenant amb nosaltres. Com a l’acudit de l’Eugenio… “¿Hay alguien más?”
Avui hauria estat un bon partit per Maxwell. Bon voyage a París i gràcies pels 4 milions d’euros. Mai no ha fet oblidar Silvinho, ni defensivament ni ofensiva.
Adriano, per cert, surt a assistència de gol per partit. Té aquesta virtut. I no gaire més.
Mai no fitxaria un porter que es diu Riesgo. Que no fos premonitori. Tant a camp del Barça com avu, però, ha demostrat ser molt àgil.