En calent, la crònica i la valoració de cada partit oficial del Barça. Per Xavier Bosch
1-2 Un altre bany i una pregunta: és un somni o han marcat Puyol i Abidal
El bany d’avui, futbolísticament, ha estat superior al de la Lliga. Per control, per sensació, per ocasions aconseguides i per ocasions concedides.
Hem anat al Bernabéu i Pinto no ha tocat la pilota amb les mans en tot el partit. Amb els peus ha estat fantàstic. S’ha refet de l’error del gol.
A la mitja part he fet una sola piulada. “Pinto Pelota. Paciència”. Poques vegades havia vist tan clar que el Barça acabaria remuntant un partit contra el Getafe. Perdó, contra el Madrid. Com que han decidit jugar-nos amb el mateix sistema, m’he confòs.
Abidal, un 10. No només pel gol (el control amb el pit subliim, no s’ha posat nerviós a l’àrea, potser mai en tota la carrera s’havia trobat tant sol davant d’un porter), sinó perquè per alt les ha guanyat totes i ha tallat un munt de contraatacs amb una col.locació d’enciclopèdia del futbol. No podia celebrar millor la renovació.
El cop de cap en planxa de Puyol, a la mateixa porteria del 2-6, és dels millors remats de cap des de 1899. Amb el permís d’Evaristo.
Els tres controls de pilota d’Iniesta a la primera part, de tres pilotes que baixava mullada, ha justificat el preu de l’entrada. Ni al circ du Soleil van un malabarisme així.
Alves a la primera part han variat el concepte del Barça. No era “I have the ball, I pass the ball. Més aviat eren, “I have the ball, I lose the ball”.
Muñiz Fernández, sense haver fet un mal arbitratge, sense haver s’ha menjat l’expulsió de Pepe, la vermella directa a , li perdona una groga a Sergio, se n’inventa una a Piqué i xiula un orsai a Alexis amb 1-0 que quedava sol davant de Casillas.
Aquesta eliminatòria, aviso, no està sentenciada.
Per molts anys Guardiola. El regal pels 41 te l’havíem de fer nosaltres i ens l’has tornat a fer tu.