En calent, la crònica i la valoració de cada partit oficial del Barça. Per Xavier Bosch
2-2 La pel.lícula de terror més llarga que he vist mai…
La pel.lícula de terror més llarga que he vist mai ha acabat bé. Però el primer el ensurt de morir-se ha arribat als 10 segons i ha durat fins al minut 94.
Per rescabalar-se d’aquest error inicial, Alves ho ha compensat en el seu millor gol com a jugador del Barça.
La primera part ha durat 46 minuts però ha semblat que en durés 60. La segona n’ha durat 48 però han semblat dos dies… Hem acabat cansats com si haguéssim jugat, però ha valgut la pena.
A la mitja part guanyàvem 2 a 0 i, als passadissos i als lavabos, el comentari era unànime: un partit per anar 0 -1 o 0-2.
És lògic que el Madrid, de perduts, hagin posat tota la carn a la brasa per remuntar. El que era impensable és que el Barça sortís amb el peu tou, nerviós i, pitjor encara, pensant que tocant la pilota i deixant passar el temps. Hem jugat amb foc i ens ha salvat el partit d’anada.
Cesc Fàbregas avui ha guanyat el premi “I have the ball, I lose the ball”. Canvi merescut. Thiago, en canvi, ha jugat com un veterà.
Quan amb 2 a 0 hem començat a fer micro-rondos, tocant tant en curt i el públic cridant “olés” he pensat que el partit es complicaria. Cada vegada que fem aquest càntic abans d’hora, quan no toca, ho acabem pagant.
Pepe, defensivament, ha fet el millor partit de la seva vida. Impecable en el tall, en l’ú contra ú i cometent molt poques faltes. Li ha sobrat la comèdia però amb tota la pressió que tenia a sobre es podia ensorrar i s’ha crescut.
El que és una vergonya és que un jugador que hauria d’estar sancionat per unes quantes setmanes hagi jugat un partit perquè “Si no li va amputar cap dit a Messi…” Alfredo Florez dimissió.
El Madrid, aquest any, no guanyarà la Copa, ni la triple corona.