En calent, la crònica i la valoració de cada partit oficial del Barça. Per Xavier Bosch
2-0 Arribem a l’abril en el millor moment de forma de la temporada
Individualment, segurament és el dia que la nota a cadascun dels jugadors del Barça és més alta.
Col.lectivament, hem jugat la primera part millor de l’any i un partit completíssim davant d’un rival que t’obliga a jugar per acte reflex, no tens ni una dècima de segona per pensar què fas amb la pilota perquè ja tens dos rivals al damunt. Estem en un moment òptim de forma pel tram més apassionant.
Alexis, que a la primera part ha estat sensacional, ha estat clau en la recuperació d’una pilota per agafar l’Athletic desprevingut i Messi i Iniesta poguessin obrir la llauna de contraatac.
Piqué i Mascherano han fet un partit esplèndid. A part de tallar-ho tot i d’anticipar-se i d’estar llestos i salvar gols, avui han afegit la novetat tàctica de Guardiola a la perfecció: sortir en velocitat conduint la pilota des del darrera per passar una línia de pressió basca i dividir el rival. Bravo. Si no fos pel gol de remat de cap tant clar que ha fallat Piqué, avui es mereixia un 10.
El control perfecte que ha fet Thiago, en cursa, d’una pilota que baixava mullada des de vint metres d’alçada, no ho havia vist mai al Camp Nou des de l’any 72. Ni Ronaldinho.
Dius, Messi potser ha estat una mica espès. I t’adones que ha donat el primer i ha marcat el segon. Per això és el millor del món.
Adriano, 90 minuts i no s’ha lesionat. Al.leluia. Hi ha jugat bé. El seu ú contra ú en atac és d’un desvergonyiment que s’agraeix.
Tant divertit que és jugar contra l’Athletic Club i tant avorrit que és contra el Milan. Firmo el mateix resultat. Però patirem molt.
Que un entrenador dels bons com Marcelo Bielsa no s’hagués assegut mai en una banqueta del Camp Nou és una de les paradoxes del futbol.
Mateo Lahoz… És ell. Però no pot xiular un penal sense assenyalar el punt fatídic i amb tot l’estadi pensant-se que havia ensenyat groga a Tello.