En calent, la crònica i la valoració de cada partit oficial del Barça. Per Xavier Bosch
1-2: L’Espanyol no ens farà perdre aquesta Lliga. Ja ens ho hem fet nosaltres sols.
Tot té un vessant positiu: tots els culers convençuts que perdríem la Lliga perquè l’Espanyol ens faria la guitza a la penúltima jornada de Lliga, ja poden deixar de patir. No hi haurà Tamudazo II. No tindran aquesta satisfacció.
Guardiola ha felicitat el Madrid per haver guanyat la Lliga. Falten 12 punts per jugar, no m’agrada que llencem la tovallola. Ja felicitarem quan toqui.
Avui hem entès perquè durant tantes setmanes l’entrenador ens deia que guanyar la Lliga era impossible.
Els 7 dies fantàstics eren Chelsea-Madrid-Chelsea. De moment, dues derrotes seguides i insòlites. Contra el Chelsea, afinarem la punteria? (Avui, la de Xavi a la primera i la de Tello a la segona, inimiganibles xutar-les fora).
Quan havíem fet el més difícil, empatar, hem perdut el cap. Avui ens ha faltat tensió a la primera part i ens ha sobrat precipitació després de l’empat.
Feia temps que tants jugadors tant bons regalaven tantes passades fàcils com avui. O Valdés, que ens ha donat un munt de punts, avui s’ha equivocat en els dos gols. Què hi fotrem…
Thiago, a la primera part, s’ha marcat un recital del què no s’ha de fer però, és tant bo, que a la segona part, en comptes d’ensorrar-se, s’ha superat posant-se l’equip a l’esquena i trencant línies ell sol.
Ja no són 13 de 16. Són 13 de 17. Per cert, 3 dels 4 títols que se’ns han escapat en quatre anys, tenien Mourinho a la banqueta rival. Element de reflexió per als qui encara sostenen que és bol pel Barça que Mou continui al Madrid.
Defenses sobre Messi. A Stamford el van deixar rematar una sola vegada, i de cap. Avui, ni una. És el seu primer partit a l’estadi en 8 anys que ni tan sols remata a porteria. Pepe i Sergio l’han marcat molt bé. Les coses com siguin.
Aviso. Si arribem a Munic contra el Madrid, jo no entraré al sorteig de les entrades. Esperem, però, arribar-hi. I guanyar la cinquena.