En calent, la crònica i la valoració de cada partit oficial del Barça. Per Xavier Bosch
1-2 Remuntada oportuna per crear-li insomni a Florentino
De 10,22 a les 11,21 el madridisme ja se n’anava a la Cibeles. Hores d’ara, han de tornar a guanyar una Lliga que ja donaven per descomptada. Se’ls fa llaaarg…
Quan no entra res… Messi. La fòrmula és fàcil. En du 41. (I això que el doble marcatge que li ha fet el Llevant, una estratègia collonuda i ben pensada).
No s’explica que, amb uns primers 15 minuts tan bons, amb 7 bones rematades a porta (els dos de cap de Thiago!), el Llevant ens hagi pogut marcar amb un contraatac tonto, un còrner i un penal absurd. Després, a remar i remar…
El Llevant ens ha regalat els extrems perquè centréssim. A la primera part, amb Pedro i Alexis encastats a la banda, sense ningú a rematar, ha estat decebedor veure com quèiem al parany i no hi posàvem remei. Guardiola, amb l’entrada de Cuenca i posant Alexis al mig ha sabut crear molt més perill.
I això que Cuenca ha estat un pèl espès. Però, d’extrem-extrem, ha provocat un penal i ha iniciat la jugada del gol de l’empat.
Com ha escrit @rblaugrana a twitter: “Guardiola fa servir el tomba-truites de l’Sport quan els aficionats ja preparàvem els ganivets que regala Mundo Deportivo”.
El minut 19 del partit passarà a la història: Juanfran ha regatejat Messi i l’ha fet caure a terra.
Estic d’acord amb el Pichi Alonso: el Llevant defensa molt millor que el Chelsea.
El Madrid i el Barça han guanyat per remuntada. Estan molt per damunt de tota la resta de rivals. També del Bayern i del Chelsea. Munich ens espera.
Propers tres partits: Chelsea-Madrid-Chelsea. La millor setmana de l’any?