En calent, la crònica i la valoració de cada partit oficial del Barça. Per Xavier Bosch
1-4 Remuntada jugant amb foc… però a tres punts
Sense Busquets, Xavi i Iniesta, el Barça ha hagut de patir per remuntar i guanyar a Saragossa. Hem patit molt a la primera part. Quan Busquets ha entrat per Keita s’ha acabat el partit trencat, hem recuperat el control, la posessió i el domini absolut.
A la segona, amb 1 a 2 contra 10 hem perdonat massa abans de fer la sentència al minut 85. La de Thiago que s’adorna, la d’Alexis que no la dóna a Cesc, la d’Adriano que li dóna malament a Cesc, l’ú contra ú inversemblant que falla Messi… Un d’aquests, l’havíem de marcar abans per no donar opcions i aire al Saragossa en l’últim quart d’hora.
Valdés es mereix portades de diari de demà. El penal aturat pot donar una Lliga.
Ha estat, també, la nit d’Alexis: ha provocat el còrner del gol de l’empat, ha fet el contraatac del segon, ha provocat les dues grogues d’Abraham, i ha provocat el penal del tercer. Sense estar brillant amb la pilota als peus, ha estat absolutament decisiu.
Aranda, per contra, ha tingut una nit extranya: sol davant del porter aixeca una cama i li toca a l’altra, sol davant del porter remata al pal, falla el penal i, per marcar el gol, li ha de rebotar la pilota al cap. Per sort, l’han substituit.
Que torni Piqué!
Encara estic marejat veient la mida de la grapadora dels punts que li han posat a la cella del Puyol.
Quan als 28 segons de partit els recull-pilotes de l’equip local ja perden temps, és senyal inequívoc que acabarem guanyant.
Un 7 d’abril, també en Setmana Santa, vam començar a regalar una Lliga de Rikjaard perdent 1 a 0 a Saragossa. El mal rècord m’ha durat 6 minuts.