En calent, la crònica i la valoració de cada partit oficial del Barça. Per Xavier Bosch
2-2 Una altra bestiesa d’Alves fa trontollar el Zamora de Valdés
S’ha acabat. Segons. A 30 punts del tercer. Amb dos premis individuals – Zamora i Pichichi (i Bota d’or, sobretot), que no consolen perquè encara fa més ràbia marcar més gols que mai, encaixar-ne menys que ningú i no guanyar la Lliga.
El Zamora de Valdés ha perillat perquè l’absurda expulsió d’Alves ha desactivat l’equip que s’ha quedat amb 10. He pensat, en algun moment, que Guardiola havia de substituir Valdés per Oier. Per sort, no hem fet aquest recurs d’equip petit.
L’autoexpulsió d’Alves m’ha recordat la de Nagy avui al Palau. Dos mal rotllos, de final de temporada, que no s’estan gestionant bé (i els dos jugadors no hi ajuden). Alves, entre la ballaruca de Vallecas i l’expulsió d’avui, ha fet punts perquè el traspassem. Seria un error que pagaríem car.
Guardiola no ha guanyat mai a camp del Betis: és un fenomen paranormal. I és un assignatura pendent per un retorn que estic convençut que no es produirà mai.
Per acabar, un altre 2 a 2 fora de casa, que ha estat la nostra condemna. Allò de l’inici a Anoeta, a Mestalla, a San Mamés…
En el primer i últim desplaçament, precisament, hem encaixat dos gols en dos minuts, com a Anoeta.
Avui, que estrany, dos gols de cap. I de dos migcampistes que han marcat massa poc, enguany: Busquets i Keita.
Tornant a l’handbol… Uf. Sort de Saric i els tres penals aturats. Se’ns escapava la Lliga i, per bé que no l’hem pogut guanyar al Palau, continua a les nostres mans.
Del bàsquet d’ahir a Istambul, m’estimo més no dir res.
Gràcies Pep, etern i inoblidable. Sort Tito, t’ho posaran molt difícil.