Gràcies Pep, d’entrada i per damunt de tot, per haver fet realitat una felicitat que ni tan sols gosàvem imaginar.
Gràcies pel joc i pels títols, per aquest ordre: com a exemple perfecte del què és la relació causa/efecte.
Més enllà d’això, la resta d’agraïments són notes a peu de pàgina.
Gràcies per l’aportació tàctica que has dut al futbol. La triangulació, la combinació per tot el camp, la sortida de pilota de darrera… Quedarà per sempre el futbol del Barça, arriscat i espectacular.
Gràcies per haver trobat el sistema ideal per al Messi, peça bàsica dels teus/dels nostres èxits.
Gràcies per haver convertit a Busquets i a Piqué en dos jugadors a nivell top mundial.
Gràcies per haver plantat cara a la junta de torn i decidir, per exemple, fer els entrenaments a una ciutat esportiva que es moria de fàstic perquè l’havia pensat un altre president.
Gràcies, Pep, per haver elevat el llistó. I per creure (i practicar) un Barça transversal.
Gràcies per donar-ho tot fins a buidar-te pel Barça i gràcies, també, per haver-li fet un Màster de quatre anys a Vilanova.
El teu llegat és molt important:
L’herència és un un Barça esportivament més fort, èticament exemplar i emotivament madur.