En calent, la crònica i la valoració de cada partit oficial del Barça. Per Xavier Bosch
La meva anàlisi del calendari de Lliga 2012-13
Començar la primera jornada amb un Barça-Reial Societat porta bons records. La lliga de Romàrio va començar amb un hat-trick del brasiler. Amb assistències d’un jove Guardiola que estava tan nerviós que es va estirar a terra per vomitar, tapant-se amb el braç perquè ningú no ho veiés. No existeixen imatges del fet.
Començar la Lliga amb un Madrid-València fa mala espina. En les 7 ocasions que la Lliga ha començat amb aquest partit, un dels dos equips ha guanyat la Lliga (5 pel Madrid, 2 pel València).
Tampoc no sembla que casual que els dos primers desplaçaments del Barça de Vilanova hagin de ser als camps on el Barça de Guardiola va perdre la Lliga: a Pamplona i a Getafe. Millor, així ens treurem el malefici més aviat.
Tampoc no m’agrada que de les 6 primeres jornades, el Madrid en jugui 5 a Madrid. Abans de venir al camp del Barça, només haurà agafat un AVE per anar a Sevilla. La resta, 3 al Bernabéu, Getafe i Vallecas. Casillas podrà dormir a casa.
El Barça-Madrid primer a casa i el segon a fora. Torna, doncs, a l’estatus habitual que ens havia anat bé durant moltes temporades i que es va estroncar la temporada passada amb el canvi d’ordre. Millor així. A Madrid a la segona volta no hi tenim mai res a perdre i molt a guanyar.
Enguany, però, a diferència de les últimes temporades, un Madrid-Barça no serà decisiu perquè no serà en els deu últims partits de Lliga.
Barça-Espanyol el dia de reis. Qui serà el protagonista de la fotografia que acompanyarà el titular “Regal de reis”?
La tornada, a Cornellà, és l’últim desplaçament del Barça. Ideal per a l’Espanyol per estroncar la Lliga al Barça, però potser ja arriba en aquell moment que l’equip de Pochetino, ja salvat i sense objectius, ja ha abaixat una mica els braços. Veurem. No em desagrada jugar-hi a la penúltima jornada.
El Barça no jugarà, en tota la Lliga, dos partits seguits a casa. Estrany. Dos seguits a fora, sí. En el canvi de volta. A Mâlaga i Donosti consecutivament.
El Barça rebrà el rival que deixi el Depor. Poc desgast. El Madrid rival que deixi el Sevilla. Els rivals del Madrid soldran rebre un equip que haurà sortit d’una batalla més dura, amb càstigs de targetes incloses. No m’agrada gaire el calendari per tots aquests petits detalls. Al final, però, juguem tots contra tots a tot arreu. No hi ha excusa.