En calent, la crònica i la valoració de cada partit oficial del Barça. Per Xavier Bosch
0-2 La millor imatge del Barça; la pitjor imatge -esgarrifosa- de Puyol
Per fi un partit que comencem guanyant i que no hem de remuntar. Com a conseqüència, el millor festival de futbol des que Vilanova fa de primer entrenador.
Els quatre últims gols del Barça, a passada de Messi. Arrossega tothom i fa el regal. Per Cesc i per Villa a Sevilla. Per Alexis i Cesc a Lisboa. Els de Messi, sabeu per quin dia se’ls guarda?
Busquets, és impossible jugar millor que avui.
Al minut 90, el Barça duia 750 passades bones completades. Deu ser un rècord.
Físicament hem recuperat Iniesta. Futbolísticament a Cesc. Anímicament a Alexis. Res no compensa la nova lesió de Puyol. És la mateixa cançó (the same Song).
Pedro i Alves, els dos més fluixets del Barça avui, han fet una jugada de pati de colegi. Fora de banda: Alves per Pedro i, al primer toc per Alves, que lògicament està en orsai. Injustificable a nivell professional.
M’ho ha semblat a mi, o als del Benfica no s’han près que el haguem ballat durant tota la segona part i han acabat perdent els estreps i buscant la cama del Barça…
A l’Spartak de Moscou li han tornat a remuntar un 2 a 1 en l’últim minut de partit. Unai Emery ha passat de pensar que tenia 6 punts a no tenir-ne cap.
Propers dos partits de Champions, contra el Celtic de Glasgow. On hi haurà més crits d’independència, al Camp Nou o al Celtic Park.
La meva relació amb la meva dona també és molt millor que amb Sergio Ramos. I segurament, amb la dona de Mourinho també la tindria millor que amb Sergio Ramos.