No exagerem. Ni el Barça guanyarà la Lliga a la jornada 7 ni el Reial Madrid resoldrà tots els problemes tornant a vèncer al Camp Nou. És un partit de Lliga molt important però, en cap cas, decisiu. A hores d’ara, doncs, no em fan perdre la son ni el resultat, ni el nom de l’àrbitre, ni la velocitat de Cristiano, ni l’absència de Carles Puyol, ni tan sols les possibles cantades de Song a l’eix defensiu. Em preocupa, sobretot, què ensenyarà el realitzador d’aquest partit, que es veurà a tot el món. No parlo, tampoc, del que passarà sobre la gespa i que forma part de l’esport, de la rivalitat i de la lluita entre murris. Veurem repetides i alentides, com així ha de ser, les trepitjades de Pepe, les piscines d’Alexis, els colzes de Xabi Alonso i les martingales d’un Busquets que, en aquests partits, sembla el més veterà de la colla. En aquest sentit, estic convençut que el realitzador farà periodisme, és a dir, ensenyarà tan bé com pugui tot el que passi a la gespa.
Em preocupa, en canvi, què veurem de tot el que passi a la graderia en una jornada que, des de sectors independentistes, es vol aprofitar per fer sentir la voluntat sobiranista. Segons el criteri del realitzador a l’hora d’escollir la càmera que punxa donarem una imatge o una altra. Podem quedar com un poble civilitzat, com una afició arrauxada o com una colla de friquis. Es pot potenciar la reivindicació o es pot silenciar pràcticament del tot i que ningú no s’assabenti de res. El que no ensenyi no existirà. El que mostri es perpetuarà. Per a un realitzador triar no és trair. És construir la realitat. I la pregunta és: s’ensenyarà l’allau d’estelades que s’està preparant, més enllà del gran mosaic inicial? Veurem la gran pancarta del “Catalonia is not Spain” o s’optarà per amagar-la? Al minut 17.14 de cada part, quan està programat que comencin els crits d'”in-inde-independència” (per al meu gust massa poc espontàniament), ¿tindrem els micròfons d’ambient a punt per recollir el clam de la graderia? Sóc optimista. El senyal del partit el donarà Mediapro i el realitzador serà, com en tots els partits del Barça, Òscar Albert Tomàs. Per difondre la imatge de Catalunya al món, en aquest moment delicat i apassionant, estem a les seves mans.
Quaranta dies després de la mort de Franco, la directiva del Barça -amb Joan Granados com a manefla subversiu- va muntar la primera gran senyerada al Camp Nou. Era el Dia dels Innocents i també rebíem el Madrid. Les ocasions en què les càmeres van ensenyar les banderes catalanes van ser molt escasses. Inevitablement, es veien de fons, darrere de les porteries o quan la pilota sortia fora de banda. I prou. Esclar que aleshores TVE emetia en blanc i negre, el partit només es veia a Espanya i Rexach no era un personatge del Crackòvia . El Barça va guanyar per 2 a 1 amb un gol del Charly a l’últim minut.