En calent, la crònica i la valoració de cada partit oficial del Barça. Per Xavier Bosch
3-1 Distracció persistent pel mig perquè marquin els laterals
M’encanta un Barça on han tornat a marcar els dos laterals. I ja és el segon partit que passa a casa.
Sobre el tàndem Mascherano-Busquets de centrals el Guardiola va arribar a una conclusió: mai més. El Tito crec que ha arribat a la mateixa conclusió al descans. Amb Bartra, molt millor.
Mascherano, amb tant canvi de parella de ball, està desconcertat. El rendiment defensiu no és, ni de bon tros, el dels últims anys. Si Song hagués jugat un partit com el del Masche avui ja no el posaríem més de central.
Recordo un Barça-Celta, amb defensa de 3, on els laterals van ser Eusebio i Witschge. El central era Koeman. Crec que vam guanyar per 2 a 0, però els contracops d’aquell dia no ens van fer tant mal com avui.
El Celtic i el Celta, amb contratacs de manual, ens han ensenyat les vergonyes massa vegades.
Adriano, amortitzat. Ha completat un inici de lliga sensacional, ha jugat de tot i avui ha obert la llauna. Ja tocava una lesió muscular.
Quan l’àrbitre ha fet el senyal que entrés la llitera mecànica perquè recollís a Messi de terra he vist consocis amb les mans al cap.
Messi ha demostrat el què molts pares sabem: dormir al plegatín de les clíniques et deixa baldat. El seu partit més fluix en anys. No m’estranya.
Valdés, amb 0 a 0, igual que el dia del Granada ha aturat un gol mastegat.
Alexis, per segon dia consecutiu, m’ha agradat molt amb la implicació i l’empenta que ha sortit al camp. Amb aquesta actitud acabarà tancant boques.