En calent, la crònica i la valoració de cada partit oficial del Barça. Per Xavier Bosch
3-1 La nit que molts suplents demostren perquè són suplents
Vilanova, tot i el 0 a 3 de l’anada, ha posat una alineació potent, premiant les 57.000 persones que hem anat a passar fred.
Però el rendiment de la primera part ha estat impropi de l’escut del Barça. A la primera part, només Adriano semblava que es prenia el partit amb la seriositat que cal.
No m’ha agradat l’actitud de Song. Sobrat i sense ganes. Ha millorat, perquè ha jugat més concentrat, en els últims minuts que ha jugat de central.
Jugadors com Jonathan, Sergio Roberto, Tello o Montoya encara han de sortir a mossegar i a demostrar-ho tot. A ells no els pot fer mandra aquesta mena de partits.
Thiago, gran notícia, ha tornat dos mesos després. Està molt fora de forma i ha tornat als vicis de la temporada passada: pensar que és un crack a cada pilota i pensar que juga sense rivals al camp. Ha perdut 11 pilotes, però el seu talent li ha permès regalar el primer a Adriano i fer les passades que han generat el segon i el tercer.
El talent de Deulofeu ha quedat demostrat en els últims 15 minuts. Però piano-piano.
Tello, fa un any, va explotar contra l’Hospitalet. Avui no ha intentat gairebé mai l’ú contra ú contra jugadors de segona B. Costa d’entendre.
El llançament de falta de Villa, des de tan a prop, demostra que Messi no ho ha de xutar tot. Xavi i Villa tenen un millor percentatge en xut de falta directa.
No entenc perquè, no tinc disponible la foto de Deulofeu, Sergi Roberto i Planas. Ho sento. Un 7 pel Deulofeu, un 5 per Sergio Roberto i un 5 per Planas.
A vegades semblem la penya la bufanda. Si tenen fred, els jugadors del Barça que es posin la màniga llarga, però és estèticament ridícul que per exemple el Villa jugui amb màniga curta i, per sota, li surti els escalfa braços per sota. Estic a punt de dir… Això amb el Pep no passava.