En calent, la crònica i la valoració de cada partit oficial del Barça. Per Xavier Bosch
0-0 De Ramallets a Messi, continua la mala sort històrica del Barça contra el Benfica
Res -ni el rècord de Muller– no justifica que Messi jugués avui 30 minuts. Res. (I sí, he escrit un article sencer avui, a Mundo Deportivo, amb la mateixa tesi abans del partit).
A banda de creuar els dits perquè Messi no es perdi gaire partits, la nit d’avui no ha servit per res. De res.
A tot estirar, Rafinha ha demostrat que pot ser jugador pel Barça i que Sergio Roberto es guanyarà la vida jugant a futbol. Planas, com a lateral, si està verd fins i tot pel Barça B, haurà de millorar molt per tornar a trepitjar el Camp Nou.
Song i Villa, com el dia de l’Alabés, sembla que els sàpiga greu haver de jugar aquests partits.
Thiago Alcántara ha d’anar agafant minuts, d’acord. Però ha d’anar treient-se els pitjors vicis que semblava que abans de la lesió anava desterrant. Massa sovint es pensa que juga sense rivals al voltant i vol demostrar el talent a cada pilota que toca. Ha de tornar al futbol fàcil.
Pinto: dues bones parades i dues sortides massa estranyes. Que la seva porteria hagi acabat a zero ha estat un miracle. Per què no fitxem Toño, el porter del Granada que ja va excel.lir al Racing?
Cristian Tello ha millorat a la segona part després d’una primera deficient. Si juga per intentar l’ú contra ú, l’ha de buscar.
Deulofeu, pocs minuts, moltes coses, cap decisió ben presa. Té massa pressa.
Celebro que el Benfica hagi quedat eliminat. Un equip que reparteix tant, a casa i a fora, i que falla les ocasions claríssimes com les d’avui amb un regal d’alineació que li ha fet el Tito, no es mereix passar a vuitens.
No vull el Milan a vuitens de final, per malament que estiguin.