En calent, la crònica i la valoració de cada partit oficial del Barça. Per Xavier Bosch
5-1 Jordi Roura és el bo: cent per cent de victòries
Amb Roura a la banqueta hem guanyat absolutament tots els partits. Després del matx-ball de Màlaga, avui havíem de guanyar, si o sí, perquè calia recuperar la dinàmica guanyadora a la Lliga. 5 a 1. Clar que acaba de reconèixer que, amb les noves tecnologies, està en contacte permanent amb en Tito també durant el partit.
Messi, quatre gols. En du 33 en 21 partits. El primer d’avui és nou en el seu repertori. No ha calgut ni tocar la pilota. Amb una finta n’hi ha hagut prou per deixar el porter a terra. Sublim.
Quantes tertúlies, quantes pàgines debatent i orientant els xiulets cap a Valdés. Ha tingut una bona rebuda. Tant quan ha sortit a escalfar-se, quan han dit el seu nom per megafonia, com quan ha tocat la pilota per primera vegada. Gran lliçó, de nou, de l’afició. Els que hi volien sucar pa, es quedaran amb les ganes.
El porter Andrés Fernández, que sonava pel Barça, ha jugat fatal amb el peu a la primera part. Descartat.
Si Messi, Thiago, Alves i Busquets perden tantes pilotes en la creació en zona perillosa contra el Reial Madrid, Cristiano i companyia es faran un tip d’arribar fàcil davant de Pinto.
Villa ha jugat una molt bona segona part. Generós i amb intenció. Ha acabat rebentat.
Alexis juga poc però surt a totes les fotos. Fa de tot, és a tot arreu, però davant de porta o fa teràpia ell o n’acabarem fent tots nosaltres. Juga bé, però lo passa quan no cal, o és una obsessió que necessita medicació.
Osasuna només ha guanyat el sorteig de camp. Feia molts mesos que el Barça no atacava a la primera part a la porteria del gol nord.
Mendilibar va dir que potser ens agafarien distrets entre el partit del Màlaga i el del Madrid. Ho sento per ell, però no.
L’any passat jugant amb 11 els en van caure 8. Avui, amb 10 jugadors durant una hora, només n’hi han caigut 5.