En calent, la crònica i la valoració de cada partit oficial del Barça. Per Xavier Bosch
1-2 Resultat curt i massa patiment per tant futbol i tant esforç
A l’últim minut, Victor Valdés salva dos punts. Dos mes.
Messi, dos més, remunta el partit. Marca el gol 300 amb el Barça i no el celebra. El 301 sí. Era el de la victòria.
Hem trobat molts espais molt ben treballats per arribar per les bandes. Moltes per la dreta (Alves, Tello), moltes per l’esquerra (Alexis i Adriano). No n’hem aprofitat ni una.
En el gol del Granada, dues de les xacres de sempre: Adriano deixa deu metres perquè Aranda centri a plaer i Alves, les centrades al segon pal, se les menja totes. Això sí, Alves, al davant, ha tornat a ser el dels bons temps.
A la segona part hem decidit xutar de lluny. Ja era hora. I no ha anat gens malament. Cesc (gol de Messi), Pedro (pal), Messi (gol de falta), Thiago a la quinta forca.
Thiago i Cesc han fet un bon partit al mig del camp en el dia que no hi havia ni Xavi ni Iniesta, però Thiago ha estat a punt de provocar el 2 a 0 per la seva “delapeñada” habitual de cada partit. O millora aquesta faceta o no serà el substitut de Xavi.
Alexis avui no ha fallat els remats. Perquè ensopegava en els controls i ni tan sols ha arribat a rematar. Els moviments són molt bons. Menys l’últim.
Ara bé, Tello a la segona part l’ha volgut imitar amb dues ocasions que no hauria de jugar-se-la ell sol, tenint la passada de gol a Messi tant cantada.
A diferència del que es diu, jo no veig orsai al gol del Granada. Però tampoc entenc tres orsais (dos a la primera, un a la segona) que ens plantàvem dos contra un davant de Toño.