En calent, la crònica i la valoració de cada partit oficial del Barça. Per Xavier Bosch
3-1 No es recorden tres gols de contraatac del Barça en un mateix partit al Camp Nou
Villa, Messi, Messi. Tres gols de contraatac gràcies a un bon equip que ha vingut a jugar a futbol fins al minut 90. A quin dels tres gols, millor.
Si sumem el de Jordi Alba en la remuntada, els quatre últims gols del Barça al Camp Nou, amb quatre contres rapidíssimes. No és el nostre estil però ningú no s’esquinça les vestidures, oi?
Villa va marcar contra el Milan sense pensar-s’ho i avui contra el Rayo al primer toc. Aquella ocasió contra el Depor, on se li va fer de nit, li ha fet recuperar l’instint de rematar tal com ve.
En canvi, Alves, Alexis, Messi a la segona part… Amb 3 a 0, quan arribàvem a l’àrea amb superioritat, en comptes de treure l’instint assassí semblava que trepitgéssim raïm.
Després de l’esforç físic contra el Milan avui calien cames fresques. Però les d’Adriano s’han trencat massa ràpid, les de Cesc no han estat gens fresques i Alexis sí, ha fet 60 minuts molt bons però després de l’ocasió fallada ha tornat a entrar al seu sot particular.
Aquest Rayo juga bé a futbol i ha vingut al Camp Nou sense complexos. Ha xutat més que nosaltres i ha continuat igual, tot i el 2 a 0 al descans o el 3 a 0 de després. S’agraeixen els equips que no venen amb l’autocar sota pals.
Busquets, que va ser un 10 contra el Milan, avui ha perdut més pilotes fàcils avui que en tota la temporada. No semblava ell.
A Alves li queda bé el pentinat de pollet. Bon partit entrant en fred. Moltes arribades però cap finalitzada.
El fútbol té aquestes coses: xiulada monumental per Tamudo i primera pilota que toca, gol.
Que avui costés córrer enrere s’entén, perquè no podíem dir fava, però que el rival tregui un còrner i estiguem tots badant és imperdonable. Però ho perdonem. Ens ha costat un gol, i a patir.