En calent, la crònica i la valoració de cada partit oficial del Barça. Per Xavier Bosch
1-1 PSG = Pedro Sensacional Gol
Valdés al darrera i Messi al davant. Tant a l’anada com a la tornada, decisius i definitius. Messidependència és això. Iniesta es posa l’equip a l’esquena de forma exemplar però no aconsegueix marcar la diferència.
França anava a classificar-se pel Mundial i arriba Pedro a Saint Denis amb la roja i els clava el 0 a 1. El PSG anava a fer història i classificar-se per la semfinal de la Champions i arriba Pedro i es treu la gardela de l’any. Just després que l’afició del París cantés la marsellesa, gol de Pedro. Pedro’ns enfants de la patrie.
PSG = Pedro Sensacional Gol.
Ibra només havia de jugar 90 minuts en aquesta eliminatòria i n’ha jugat 180. Messi n’havia de jugar 180 i només n’ha jugat 75 (45 + 30) i ha decidit els quarts de final. Ibrahimovic, un any més, es queda lluny de la final.
M’ha agradat molt la banda esquerra que han fet Alba, Iniesta, Pedro. Fins ara, al canari, l’havíem vist sempre a la banda dreta. Que es repeteixi l’invent.
M’ha agradat Adriano de central i m’ha agradat Bartra quan ha entrat.
No m’ha agradat el descontrol i la quantitat de pèrdues en zona de risc de veterans com Sergio Busquets i Piqué. De Busquets m’ha preocupat encara més que es refiés, fins i tot amb l’1 a 1, i sobretot que avui els del PSG el superaven en l’ú contra ú amb molta facilitat, i no arribava ni a cometre la falta. Certament, Ancelotti ens ha donat un bany al mig del camp i sortint amb la pilota. La lliçó per ells, l’eliminatòria per nosaltres.
Amb el Milan va caldre remuntada històrica, amb el PSG un gol heroic. Cal donar més mèrits a un equip que va sentenciar la Lliga a la primera volta, que ha tingut Vilanova dos mesos malalt i que, per les lesions (Puyol, Mascherano, Adriano, Villa, Pedro, Messi, les entrades i sortides d’un Xavi entre cotons), arriba al tram decisiu amb pinces.
Hem passat un Milan, amb unes mans clamoroses a San Siro, i un PSG amb un orsai com una casa de pagès d’Ibra. Esperem que a les semifinals els àrbitres no siguin noticia.
Vaig dir a l’Efectivament, abans dels partits de tornada, que els meus candidats per guanyar la Champions eren, per aquest ordre, el Madrid, el Bayern, el Borussia i el Barça. S’han classificat els quatre. Després de veure el nivell del Barça de febrer i març, continuo tement el mateix. Tant de bo que m’equivoqui. Però l’oasi enmig d’un desert de partits mediocres va ser la remuntada del Milan. Podem jugar tres partits més a aquell nivell d’intensitat? És el meu dubte.