En calent, la crònica i la valoració de cada partit oficial del Barça. Per Xavier Bosch
5-0 Què era més difícil de creure: retorn d’Abidal, hat-trick de Cesc, dos gols d’Alexis o maneta sense Messi?
Sembla un miracle. Abidal, ha tornat a jugar 22 minuts 402 dies després. Molt emotiu. L’ovació quan ha sortit a escalfar-se, quan ha saltat al camp i l’aplaudiment també dels seus companys quan ha entrat al camp, ha fet que el partit passi a la història.
Cesc, fent de Messi sense Messi, el primer hat-trick de la seva vida. En aquesta posició d’arribada a l’àrea toca menys boles però aporta molt més. N’ha marcat tres, i ha estat decisiu en els altres dos. El seu millor partit en dos anys.
Alexis s’embolica molt però avui ha fet dos gols i dues grans parets amb Cesc.
Parlant d’embolicar-se, Montoya i Thiago juguen bon partits i fan moltíssimes coses bé, però sempre hi ha tres pilotes de cadascun, que perden massa a prop de l’àrea pròpia, riscos innecessaris que els baixa la nota. Per sort, avui, contra el pitjor Mallorca mai vist, no han tingut conseqüències.
A pesar de tot el que s’ha vist avui, si dimecres pot jugar Messi, que jugui.
En el debat de centrals: Bartra ha agafat confiança, ha sabut posar el peu dur, anticipar-se i fer passades llargues remarcables. Continua sent, de llarg, el meu candidat per dimecres.
Àlex Song, de mig centre, ha tornat a fer un altre partit impecable. Per col.locació, per l’equilibri entre passades verticals amb les horitzontals, per fiabilitat i per la manera de tallar i imposar-se.
Impecable l’alineació de Vilanova. Amb Piqué i Alves al darrera i Iniesta al mig perquè sabien que la Lliga passava per guanyar avui i que no hi haguessin sorpreses que generessin dubtes.
Falten 4 victòries en 8 partits. Pinta bé.
Bravo Muñiz Fernández. Amb 6 canvis i una llitera al camp ha fet que el partit durés 92 minuts. Tenia pressa.