2-1 Si Neymar torna a xutar un penal amb tants preliminars patirem molt

Penal a favor del Barça. Iniesta i Cesc li deixen a Neymar el privilegi i aleshores comença una rutina que s’ha fet eterna. S’ha lligat una bota, s’ha lligat l’altra, ha caminat enrere fins molt fora de l’àrea, ha començat a caminar, ha corregut de costat com un banderillero, ha fet dues paradinhes i ha marcat. Si després de tots aquests preliminars no marca, fotrem pena. Quin patir. Que llarg que s’ha fet.
Martino diu que és la victòria que el deixa més content de la temporada: no m’estranya. La seva alineació era un desafiament massa agoserat. La velocitat de pilota que vam tenir contra el Celtic, era dificilment repetible amb Song, Cesc i Iniesta al mig del camp que necessiten tocar-la molt més.
Quan ha entrat Xavi, s’ha obert el cel.
Jordi Alba, 90 minuts mossegant-se, anticipant-se i oferint-se per la desmarcada ha estat fonamental per encomanar els companys.
Crits d’Alexis a Alexis quan l’han substituit. Xiulets per Cesc quan l’han substituit. Alexis ha anat de menys a més. Cesc de menys a pitjor. Però tots dos han fabricat el gol de Neymar al 2 a 1.
Bartra, en el seu partit més fluix des que és titular, ha esperonat l’equip i el Camp Nou amb dues pujades desacomplexades per l’eix de l’atac.
Minut 36 de la segona part. Amb un 1 a 1, còrner a favor, contraatac en contra i ha estat tristíssim veure que Iglesias Vilanueva, avançava per velocitat, a cinc jugadors del Barça que tornaven a defensar més a poc a poc que ell. Espero que alguna televisió ho ensenyi.
No entenc tants elogis al joc del Vila-real. S’han tancat ordenadament com un equip petit i com tants equips grans que ens venen al Camp Nou. I els hem creat 8 ocasions molt clares i ells n0més han rematat una vegada entre pals. Això si, ha acabat en gol.
Contra el Celtic rebem un gol a pilota aturada. Avui, de còrner. I avui no hi ha excusa: al camp teníem els 4 més alts amb Piqué, Bartra, Song i Busquets.
El Barça no va guanyar a Pamplona. El Madrid tampoc.