En calent, la crònica i la valoració de cada partit oficial del Barça. Per Xavier Bosch
0-0 Un punt, per arribar a 50, que sabrem valorar amb el temps
Sortim líders, campions d’hivern i sense haver encaixat cap gol de còrner. Bravo. Ni veure Villa celebrar un gol.
Tot i que esperava una mica més del Barça, per fi no ens hem arrugat contra un equip físicament molt més intens.
No paro de sentir que el Barça de Martino no ha pogut guanyar cap dels tres partits contra Simeone. I si ho mirem al revés? L’Atlético, en tres competicions, ha guanyat tots els partits que ha jugat al Calderón llevat dels dos que ha empatat amb el Barça.
Martino ja ha fet l’alineació justa. Intel.ligent per la gestió de la plantilla i per no deixar daminificats. Ara, ja, fets els equilibris, que juguin els bons.
Deixar Neymar i Messi a la banqueta és una decisió que s’explica si Alves tampoc hagués jugat. La coartada, doncs, se’n va una mica en orris.
Mascherano, brutal. Per anticipació, concentració, tapant espais, velocitat i lideratge. Ja tocava.
Faves comptades 1. Quan el Barça marca, guanya. És a dir, els 7 punts que hem cedit a la Lliga són amb els tres partits que no hem aconseguit marcar. (0-0 a Pamplona i Calderón, 1-0 a Bilbao). Amb Tito vam marcar en tots els partits de Lliga. Amb el Tata, a mitja lliga, ens hem quedat tres dies sense marcar.
Faves comptades 2. Amb Mateu Lahoz el Barça continua sense perdre. És veritat que s’ha oblidat d’ensenyar 4 grogues clares a la primera part a l’Atlético -Godín (12) Arda (16), Arda (28) i Costa (44)- i dues de clares també a la segona part a Costa i Neymar, però té raó Martino que donar continuitat al joc li va bé al Barça. I, en canvi, li va pitjor als equips de Simeone que viuen de tallar i de faltes tàctiques.
Les tres puntades a Iniesta, fins que l’han enviat al vestidor al descans, han fet el seu efecte: estava sent el millor jugador del partit i el qui tenia el control i el tempo.
El Madrid què volia que passés? Segurament el que ha passat: un empat.