5-1 M’agrada la Copa, què passa?

Sé que està de moda criticar el format de la Copa i tal i tal… però a mi m’està divertint molt aquests dimecres de gener. I ara venen unes semifinals apassionants. No pensem en el rival. Dediquem-nos a eliminar la Real. Serà un òs.
També m’agrada perquè Martino fa jugar els Song, Tellos i Montoyas que sinó, ja no veuríem gaire més com a titulars.
I m’agrada, encara, perquè Martino ha trencat amb un mal històric i endèmic del Barça. Quan resolíem eliminatòries a l’anada, els partits de tornada solien ser avorridíssims. I aquí, a setzens, vuitens i quarts ens hem divertit també a la tornada.
Sobre el partit… m’agrada Alexis quan juga de davanter centre. No s’embolica driblant i va directe a barraca.
Però em sorprèn que el Tata digui que per davant seu, de nou, hi ha Messi, Cesc i… Sergi Roberto. No ho entenc.
Sergi Roberto, per cert, crec que porta 17 partits seguits jugant i no acaba d’arrencar. Allò que el Tata li va dir, que es deixés anar, no acaba de passar.
Martino sembla, segons com, que estigui treballant per la selecció argentina: posa Messi de “enganch”, tal i com jugarà el Mundial, i avui retorna Mascherno al mig centre, tal i com jugarà el Mundial. Els està entrenant per l’albiceleste?
Adriano ha jugat els últims 20 minuts absolutament coix. Per què no l’han canviat?
Amb la remullada d’avui al Camp Nou, em temo que els 25.000 aficionats votaran que sí al referèndum per tenir un estadi cobert al 100%.
Vull agraïr que el Basté, el Nolla i el Puyal, avui, m’hagin dedicat el seu editorial. Agraïr als molts companys periodistes que m’han fet arribar el seu suport sincer i als centenars d’aficionats del Barça, que no conec, i que en persona o per mitjà de les xarxes socials m’han fet notar el seu reconeixement i el seu recolzament. Gràcies i visca el periodisme i visca el Barça!