4-1 Que algú, a Neymar, li posi aviat uns videos de Rivaldo

  1. A mi -perdoneu-me- m’ha agradat molt més el Barça del que he sentit al Camp Nou o a les ràdios de després del partit. No he patit en cap moment.
  2. Això sí. Quan ha marcat Puyol hem entès aquella expressió que diu “el gol de la tranquil.litat”.
  3. El Barça ha marcat, gol de Puyol a banda, gràcies a tres xuts llunyans. No cal elaborar tant per marcar. Aquest equip menysté el xut i en tenim més del que ens pensem. Avui ho han demostrat Cesc, Messi i Xavi.
  4. De Neymar, un talent insòlit, em continua preocupant que li sobra sempre un regat (o dos), que davant de porta torna a trepitjar raïm, que falla gols clars i que algú li hauria de donar tres consells i posar-li uns videos de Rivaldo perquè aporti, a l’equip, efectivitat, col.lectivitat i el compendi just entre filigrana i futbol.
  5. Alexis, avui sí, ha sumat encert a la lluita habitual.
  6. Alves, avui tampoc, no ha servit de res que arribi amb aventatge tantes vegades a la línia de fons. El seu fort deu ser el rugby, perquè només fa que posar melons.
  7. Un altre gol encaixat de còrner. Un altre cop Valdés amb els peus sobre la línia de gol.
  8. Hem superat el factor Pautasso. Torna el Tata, tothom tranquil.
  9. O no. Sento el Cesc a Barçatv dient que a Valladolid juguem a les 4, que és l’hora que solen fer la migdiada. Ai.
  10. Vistos els partits d’avui: potser estem massa verds per anar-nos a jugar la Lliga al Bernabéu. Però aquest Barça sempre ens pot sorprendre. És la gràcia de ser un equip tan irregular.