En calent, la crònica i la valoració de cada partit oficial del Barça. Per Xavier Bosch
1-0 S’havia de guanyar i s’ha guanyat
El Barça, en una setmana, deien que havia de guanyar al València, al Dynamo i el Madrid. De moment, hem fet la feina els dos primers.
La manera d’avui, amb centrades per Luuk De Jong i per Dest ha estat a punt de sortir bé… Sort que ha arribat Piqué per marcar.
El rival de l’any passat, un Dynamo aleshores amb 8 baixes i un jove porter debutant, va fer-nos patir molt més. I amb Messi…
Ara, a part de Messi, que durant el partit ja no penso que no el tenim, trobo a faltar l’empenta d’Araujo, el talent de Pedri entrelínies i, fins i tot, Martin Braithwaite en el lloc de Luuk.
Memphis i les seves trepitjades de pilota, tan estèrils com inútils, aviat començarà a ser un tema.
Dest, molt millor d’extrem que de lateral. I aleshores, quan Koeman ens ha fet aquesta descoberta, el torna a tirar enrera cap a la defensa i així ens va a la segona part. Sobretot, perquè posa Gavi d’extrem, que no és extrem.
A Ansu, avui, no li ha sortit res. I què? A veure si ara també ens cagarem amb ell. Això sí, al gol nord, continua sense haver marcat.
Gran notícia la seva renovació fins al 2027. Ell sí que veurà el nou Camp Nou.
Surto del camp eufòric pel resultat, pujo el cotxe, faig zàpping a les ràdios i entre el Torquemada i el Guillén arribo deprimit a casa. Em pregunten quan hem quedat i dic “hem guanyat” i em diuen “i per què fas aquesta cara?”.