En calent, la crònica i la valoració de cada partit oficial del Barça. Per Xavier Bosch
0-1 Quan mereixes guanyar com a mínim no has de perdre
De còrner a favor a gol en contra. De manual. I diu Xavi que ho havien entrenat.
Després de tota una setmana sentint que, per primera vegada, Xavi havia tingut tota una setmana per preparar el partit amb tots els jugadors, penses… potser que no el preparessin tant. Amb els 3 consells que els va donar contra l’Espanyol, vam anar molt millor. De fet, en 4 partits de Xavi i al marge dels resultats, sempre hem jugat una mica pitjor que l’anterior.
El pitjor de la nit: Sentir Jordi Alba dient que hem perdut contra “un rival directe”. Hem perdut, tam´bé, perquè ha sortit ell a destemps en la jugada del 0-1. Ens han obert “en Canales”.
El Barça de Xavi, a la primera part, s’ha assemblat massa al de Koeman, el de Setién i el de l’últim Valverde: lent, sense profunditat, previsible i perdent els duels.
Els dos interiors, a la primera part, no han existit. Ni Gavi, ni Nico. Avui, el gallec ha demostrat els seus pitjors vicis: badoc, lent de reflexes i sense atrevir-se a fer la passada ràpida.
Això sí, finalment hem jugat amb els dos centrals més en forma: Araujo i Lenglet. A l’hora de tallar i anticipar-se estan molt per damunt dels altres.
Això sí. Finalment Xavi s’haurà adonat que Riqui pot ser molt útil. Combina bé i més ràpid i amb més intenció que molts companys.
Memphis…. Aviat li sacsejaran el Rolls Royce, com el Koeman aquell dia.
Dembélé, en mitja hora, s’ha guanyat que li donin el que demana per renovar.
Tal i com estem… Avui hem de desitjar que el Madrid guanyi a la Real Societat, que deu ser “un rival directe”?