En calent, la crònica i la valoració de cada partit oficial del Barça. Per Xavier Bosch
3-2 Gavi es posa el Barça a l’esquena amb 17 anys
Pedri, Ansu i Messi, amb 17 anys, van fer coses magnífiques. Potser mai, però, es van posar l’equip a l’esquena. Gavi sí. S’hi ha posat el Club.
No és pel seu primer gol, no és per l’assistència salvadora, no és perquè sent el més menut sigui el que millor posa el peu en pilotes dividides, no és perquè corri més de 13 quilòmetres en un partit… És perquè és molt bo.
S’havia de guanyar i s’ha guanyat. Era l’Elx. Els hem tornat a regalar 2 gols.
No és veritat que l’Elx només n’hagi tingut dues. A la primera dues de molt clares i als dos primers minuts de la segona, en dues badades d’Alba, dues que ja eren per empatar.
A la primera part, però, hem vist moltes coses bones: més velocitat de pilota, un davanter centre que ha sabut jugar d’esquena (Jutglà li ha ensenyat a Memphis com fer-ho) i, sobretot, l’ocupació dels espais buits.
Per televisió no es veu però les constants desmarcades d’Abde, Dembelé, Jutglà, Gavi i De Jong han estat espectaculars i constants.
Una altra millora: per fi, després de 23 partits, primer gol de còrner de la temporada.
Araujo, de central és una bèstia. De lateral està sempre fora de posició i no endevina ni el moment de sortir de la zona ni el moment de fer l’entrada. L’ha salvat Nico, amb el 3-2. És pecat haver-lo celebrat al camp gairebé com el de Sergi Roberto al PSG?
Avui he vist el súmmum de l’absurd. Una steward enduent-se un gavadal de crispetes d’un nen de quatre anys. Com bé i educadament ha dit el seu pare: per què venen crispetes si no en deixen menjar a la graderia? No li han tornat el preu de les crispetes.