En calent, la crònica i la valoració de cada partit oficial del Barça. Per Xavier Bosch
0-1 El Camp Nou, maleït des de la profanació
Quan et fan un gol a casa, al minut 6, i en tens 96 per davant, amb 11 d’afegit, i no marcar és perquè el rival deu ser molt bo. I era el Rayo, que havia guanyat un partit dels últims deu. I, de debò que Xavi dona uns dies de festa a la plantilla?
I el Cádiz? No havia guanyat al Camp Nou en tota la història.
I l’Eintracht? Tots els mals comencen allà, el dia que ens vam vendre l’estadi, que vam deixar que profanessin el Camp Nou. Hi ha un abans i, sobretot, un després…
I li queden 3 partits a l’estadi, tal i com l’hem conegut des de 1957.
Era lògic que després de la setmaneta de pressió al Rubiales per les trucades del Piqué demanant-li coses, el Barça patís un arbitratge com el d’avui.
Però tot i l’àrbitre, tot i el penal no assenyalat, el Barça havia de marcar per futbol i per desig. I de desig n’hem tingut a la segona part, de fútbol no en tenim des del dia del Bernábeu. A la nostra colla de rics, poques coses els fan il·lusió.
Luuk de Jong… Podent rematar de cap, per què ha volgut fer una xilena quan no calia?
Ferran, Auba, Adama… Els fitxatges d’hivern ja s’han encomanat de l’apatia de l’equip. Aspiràvem que fos al revés.
Què li ha fet Riqui Puig a Xavi perquè no surti ni a revolucionar el partit del Càdis o el Rayo? I, en canvi, vinga posar davanters, a veure si en troba algun que l’enxufa.
I ara, City-Madrid, dimarts. En quin minut regalarà Ederson el gol tonto de l’eliminitòria?