En calent, la crònica i la valoració de cada partit oficial del Barça. Per Xavier Bosch
0-5 Un resultat que sempre ens agrada recordar
Ni que sigui a camp de l’últim classificat de segona B (que ara en diuen d’una manera més cursi), un 0-5 sempre ens agrada. Pel que significa.
En el dia que el procés ha revifat en una manifestació a Barcelona, a Ceuta ens cridaven “a por ellos”. Tot torna.
També ha tornat Ansu. Amb els dos golarros que ha fet en l’última setmana, algú nega encara que Luis Enrique se l’hagués d’endur a Qatar?
Avui hem patit més pel femení i pel bàsquet que per l’equip de Xavi. Tot ha acabat bé.
Tot? No. Setién ha fet de les seves. Tenint un 2-0 al descans, el Villarreal s’ha deixat remuntar pel Madrid.
Kessié. Que no el toquin del Barça. Serà útil pel tram final de temporada.
Lewandowski ja ha marcat en les 4 competicions. A veure si també amb l’Europa League fa un 5 de 5.
Estic d’acord amb Xavi. Ja seria hora que una eliminatòria a partit únic ens toqués, a quarts, jugar-lo a casa.
El Gavi avui, no només ha sortit amb els pneumàtics equivocats i anava relliscant, sinó que s’ha trepitjat els cordons ell sol, ha ensopegat, l’àrbitre ha xiulat falta i Gavi ha mirat malament al rival. Avui ha sortit bé, però jugar sense cordar les botes és una temeritat.
Quan el Barça guanya 0-5, l’àrbitre no afegeix ni un minut al partit. Insòlit.