En calent, la crònica i la valoració de cada partit oficial del Barça. Per Xavier Bosch
1-0 La indolència de Koundé al lateral no té nom
Els jugadors del Barça han sortit vestits de negre al camp. Era un homenatge a Iribar i no, com algú podrà pensar, al col·lectiu arbitral i a l’Enríquez Negreira.
Després d’Almeria i a l’hora de la migdiada, només servia guanyar. I s’ha guanyat.
I fer-ho jugant amb 10, fallant un penal, sense Dembélé, Pedri, Gavi, Lewandowski… ni De Jong a la segona part, té molt mèrit.
Té mèrit, també, guanyar amb Oscar Hernández a la banqueta. Molt.
De Ferran Torres, no desespera que falli el penal… Molt més delicitius han estat les tres passades cap al porter, des del mig del camp, tres dels quals han creat ocasions per al València.
No havia vist mai que, amb el jugador a punt de xutar un penal, acceptés la substitució d’un jugador rival. Tanta espera i l’Ansu tocant la pera, se li ha fet molt llarg al Ferran.
Tant que ens costa que ens xiulin un penal a favor, a la Lliga hem fallat els dos únics que hem xutat.
La vermella a Araujo era justa i necessària. Però el partit de sanció l’hauria de complir el Koundé, que és qui ha posat a Araujo en un jardí.
La indolència de Koundé com a lateral no té nom. Començo a pensar que ho fa expressament. I més després de veure el partidàs com a central al Bernabéu.