En calent, la crònica i la valoració de cada partit oficial del Barça. Per Xavier Bosch
3-4 Per fi quatre gols de segona jugada
Al minut 68, el Madrid ja es veia campió de Lliga i el Barça en crisi. I aleshores Setién ha fet el que havia de fer: treure del camp a tres cracks com Gerard Moreno, Terrats i Kapoué, per posar una toia com el Denis, un traïdor com l’Illias i així els ha anat. Al minut 71 ja guanyàvem per 3-4.
Que el Barça guanyés 0-2, quan el normal hauria estat perdre per 2-0, era un miratge. Arribar 2-2 al descans, gairebé un miracle. A la segona part sí que hem jugat molt bé.
Quan l’MVP torna a ser un jugador de 16 anys vol dir dues coses: que Lamine Yamal és molt bo i que algunes vaques sagrades s’ho han de fer mirar.
Lamine Yamal molt bé en atac, però algú li ha de dir que el lateral s’ha de seguir. Pedraza ha estat l’heroi local.
Per Xavi, nit rodona. Victòria i, a sobre, ha demostrat a la junta que amb aquests dos laterals no podem anar enlloc. De debò que el United vol Marcos Alonso?
Salvador Ferran, de nou. Està en confiança. No es pot dir el mateix de l’Ansu.
Com m’agrada que el Barça lluiti i marqui gols lletjos. Avui, tots quatre, de segona jugada: el de Gavi, de segona centrada de refús de còrner. El de De Jong, aprofitant un rebot. El de Ferran, aprofitant dos rebots. El de Lewandowski després d’un rebot al pal. D’això se’n diu gana.
Això ha acabat bé, però la manera com ens han remuntat un 0-2 ha de fer veure que no estem defensant bé. Per cert, Christensen es va lesionar a la gira americana i, des de llavors, mitjos partits i un mig gas perillós.
Xavi: “el resultat ha estat curt”. Ara s’ha passat.
Algú confia, ara, que Mbappé es quedarà un any més a París?