En calent, la crònica i la valoració de cada partit oficial del Barça. Per Xavier Bosch
1-0 Xavi troba l’onze per la final de Wembley
Algú ha sortit dient “però al final com hem patit”. Si patim amb l’Alabés i el Celta, com no hem de patir contra un molt bon equip. Hem jugat el millor partit de la temporada. Amb diferència.
Estava cantat que després del menysteniment de Griezmann i Saül cap a Joao Félix, l’estrella del partit seria el portuguès del Barça.
Parlarem molt de la qualitat del gol de Joao Fèlix. Però tota la jugada, de sortida de pilota des de darrera de tot, al contraatac és una meravella gràcies al toc i al gir de Pedri, el millor jugador de la plantilla.
Què ha canviat al Barça? Doncs que si al costat de Gundogan hi poses De Jong i Pedri, la vida et somriu.
Iñaki Peña, amb les dues mans dretes impossibles, a Memphis i Correa, s’ha guanyat continuar de titular.
De fet, l’alineació d’avui, amb Ter Stegen per Iñaki, és la que jugaria la final de Wembley. La llàstima és que entre titulars i suplents hi ha massa diferència.
L’afició de l’Atleti, al minut 17.14, ens ha cantat el “que viva España”. Doncs au, 1-0 i cap a casa.
Memphis Depay m’ha semblat molt més motivat que Joao Félix.
Es veu que Correa, al descans, ha dit: “ellos solo tuvieron la del gol”. S’ha oblidat les tres claríssimes abans del minut 11: la de Rapnhinha i els dos mistos de Lewandowski.
Els merengues, diumenge que ve, qui voldran que guanyi: el Barça o el Girona?