3-3 La maledicció del Granada continua

  1. Cinc partits seguits sense poder guanyar al Granada. Fenomen paranormal. I avui, empat i gràcies. Aquest any no ens ha costat una Lliga, ja fa setmanes que l’hem tirada.
  2. Xavi va dir que amb la seva dimissió diferida, els jugadors s’alliberarien. No ho acabo de veure. Només veig més alliberats als rivals.
  3. Vaig a mirar l’alineació del Granada que, amb quatre baixes sonades, potser eren uns cracks mundials: Batalla, Sánchez, Rubio, Miquel, Maoussa, Hongla, Pellistri, Gumbau, Ruiz, Melendo i Uzuni. Cap a segona.
  4. Hem tornat a tirar la primera part. Dos remats a porta i prou: el gol Lamine Yamal i el remat més fàcil de la carrera de Lewandowski. De no marcar el 2-0 a encaixar l’1-1 abans del descans. La clau. Quantes vegades ho hem vist aquest any?
  5. A Montjuïc, això sí, els partits són entretinguts. Sempre passa de tot. I a vegades surt cara a vegades surt creu.
  6. Quan Pedri, de mig centre, amb el Granada tancat estava sent l’únic clarivident, l’hem tret del camp per posar Marc Guiu. Quan he vist el tenyit de cabell, mau.
  7. Ha tornat Ter Stegen, però el partidet que ha fet, i la passivitat que ha encomanat a la primera part, només podia acabar amb el gol en pròpia porta del 2-3.
  8. Algun entrenador voldrà venir a entrenar amb cara i ulls (que no sigui Martino ni Setién) aquesta colla de toies?
  9. Avui Márquez no ha dit, després de guanyar a Sabadell, que està preparat per agafar el primer equip?
  10. Algú confia ara amb el Leipzig?