En calent, la crònica i la valoració de cada partit oficial del Barça. Per Xavier Bosch
1-4 Una remuntada de detalls cruels
El PSG mai havia remuntat una eliminatòria si havia perdut a casa. El Barça mai havia perdut una eliminatòria si havia guanyat l’anada fora. Doncs ja ho tens.
Luis Enrique ens ha preparat un parany i hem picat. Deixava que Araujo sortís amb la pilota i tapava els altres tres defenses i asfixiava els tres centrecampistes. I d’una mala sortida de pilota, expulsió i a patir.
Un cop amb 10 i ha d’entrar un central (que dijous estava a la gabarra de l’Athtletic de celebració), qui treus del camp?
Lewandowski que no en descarregava cap, impossible, pels galons?
Raphinha, impossible, perquè havia marcat tres gols al PSG.
Gündogan? No, perquè ho juga tot, encara que avui no la toqués fins al minut 55.
Cancelo? Tant de bo, perquè després ha perdut l’esquena de Dembélé en el primer i ha provocat un penal absurd i definitiu.
I clar… Hem tret del camp al més jove, encara que sigui el més bo i el que s’hagi inventat el gol quan no existia ni oportunitat. Les llàgrimes finals de Lamine Yamal son les nostres.
Quina llàstima que París, una ciutat tan bonica, tingui un Club tan desagradable i uns ultres que són una vergonya pública.
Algú confia ara en el City? (Per cert, voleu una estadísitica o no la dic? El Madrid mai no ha guanyat a camp del City).