En calent, la crònica i la valoració de cada partit oficial del Barça. Per Xavier Bosch
1-2 Fer tantes coses bé per acabar tan malament
Un partidàs. Per guanyar-lo 4-1… i hem perdut 1-2, al minut 96.
Com diu sempre Ancelotti: “els partits que no puguis guanyar, no els perdis”. Doncs Las Palmas, Leganés, i Atlético són tres exemples diferents de maneres absurdes de perdre. Si contra el Leganés i haguessin posat aquestes ganes…
Com a Vigo… Quan Raphinha, tot sol, ha tirat al pal la jugada de la sentència, he temut el pitjor. I al cap d’un minut, de rebot, ha empatat l’Atlétic amb el primer xut en tot el partit… Desgràcia.
Si no hem de ser resultadistes, tranquils. Jugant així ho podem guanyar tot.
Si som resultadistes, Flick està fent història. Tres derrotes seguides a casa en Lliga no les recordo en 50 anys de soci.
Las Palmas feia 53 anys que no guanyava a Barcelona, Leganés ni tan sols hi havia puntuat mai i l’Atlético feia 20 anys que no ens guanyava. Anem repartint felicitat.
Pedri, Pilota d’Or, ja.
Iñigo ha fet 95 minuts impecable. Al minut 94 li ha dit a Peña que se n’anés enrere i, en canvi, sorprentment, Iñigo se n’ha anat a l’atac… i en la jugada que ell no era al darrera, tururut. Les festes de Nadal a prendre vent per als culers.
Sense Lamine Yamal, no hi ha ningú més en tota la plantilla que pugui regatejar i desequilibrar. I així ens va amb defenses tancades.
La mascota? Compta els partits per derrotes. Qui confia ara en… ja no sé ni qui contra qui juga el Madrid.