En calent, la crònica i la valoració de cada partit oficial del Barça. Per Xavier Bosch
1-4 Aquest Barça és molt divertit
Guanyar a Sevilla mai no és fàcil. Golejar, menys. No patir amb 10 jugadors durant mitja hora, un gran mèrit.
El miracle és marcar dos gols a pilota aturada en un partit. És un miracle, però no casualitat. Hi ha molt treball al darrera.
Que divertit és veure aquest Barça amb Pedri, Lamine Yamal i Cubarsí. Fan el que volen amb els rivals, amb la pilota, amb el ritme de partit i amb les nostres emocions.
Però també és divertit veure les accions defensives d’Iñigo Martínez. I les celebra com un juvenil en una final de la Champions.
Avui Flick ha tingut “la sort” d’haver de treure del camp a Araujo i Gavi. Estaven espessos.
Quan tres suplents com Fermín, Olmo y Eric entren tan bé al camp i al partit, és un bon senyal d’equip campió.
L’expulsió de Fermín. Al.lucino que el VAR de Del Cerdo Grande només li hagi ensenyat una imatge a l’àrbitre i no la repetició, més clara, on es veu que Fermín arriba primer a la pilota, la treu, i en la topada pica amb l’altra cama al rival. El pot expulsar? Sí. Però l’àrbitre havia de veure l’altra jugada.
Si la de Fermín era vermella, la d’ahir de Ceballos, era vermella i presó condicional.
García Pimienta ens havia estudiat bé com trencar l’orsai del Barça. El regal que li hem fet és que, centrant de centre després del 0-1, han trigat 10 segons a fer-nos el gol. 10 segons!!!