En calent, la crònica i la valoració de cada partit oficial del Barça. Per Xavier Bosch
6-0: Amb una golejada així, creem la polèmica per la celebració de Neymar
Res millor que, per un equip que surt pressionant, marcar un gol als 100 segons de partit sense que el Rayo hagi arribat a tocar la pilota.
Adriano té una sola virtut: el xut de rosca. Avui, com a camp del Màlaga, ha obert la llauna.
M’agrada un Barça que marca al primer minut i a l’últim. Perquè demostra actitut, concentració i intensitat. I, a més a més, castiga els pesats que arriben tard i els que marxen abans d’hora.
Neymar surt mitja hora després de perdre’s 8 partits per lesió. Aplaudidíssim. Movitadíssim. Desencertadíssim. I, tip d’embolicar-se sense arribar a xutar, al final treu l’orgull, la condueix mig camp i des de 25 metres llença un cacao a la capelleta. Perfecte.
I Neymar, marcant el 6 a 0, celebra el gol amb una ballaruca amb Alves. I es crea la polèmica perquè és una falta de respecte pel rival… Per favor. El seu millor gol amb el Barça, després de dos mesos lesionat i amb la pressió per tota la conya del seu contracte. I a sobre no ho pot celebrar? Va, home, va.
Messi va dir que s’havia donat 10 partits per tornar a agafar la forma. Aquest era el que fa 11. Dos golassos i un pal. Pas mal.
Lloable el Rayo. Ha intentat jugar a futbol fins i tot perdent per 5 a 0 sense abaixar els braços. Entre l’anada i la tornada: 10-0. Però vinga elogis a Paco Jémez.
La jugada entre Cesc i Iniesta en el gol de Pedro, és una meravella. Obra d’art.
Dissabte, a les 20, sense pluja, sense televisió en obert: 75.000 persones. No cal fer tantes teories.