2-1: El Bayern quan el volem, a quarts, semis o final?

Ens va tocar el pitjor segon de grup, el rival que no volia, el que ens havia de passar per la pedra, no estàvem segurs ni amb el 0a 2 i, al final, per comptar-ho en total: 4 a 1.
Després de la derrota a Valladolid, teníem les estadístiques d’assistència a l’estadi a punt per dir que tornàvem a punxar. Però avui, en dimecres, 86.000 espectadors. És a dir, per què la gent deixa d’anar al futbol? Perquè els equips de la Lliga i la Copa són molt dolents.
És a dir, l’afició és com l’equip. Es motivem més amb un rival i una competició que és exigent i atractiva.
De fet, el Barça de Martino no ha perdut cap dels grans partits d’aquesta temporada. 3 empats contra l’Atlético, victòria contra el Madrid i doble victòria contra el City. El 23 de març, al Bernabéu, però, un empat serà un bon resultat pels de casa.
Mourinho torna a apuntar arguments per deixar anar quan li convingui. El Barça ha guanyat al City contra 10 a l’anada i a la tornada.
El que no apunta és que al minut 7 hi ha un penal clar sobre Messi i, sobretot, al 17 hi ha un gol mal anul.lat a Neymar. Com a l’anada també ens van escatimar un de legal a Piqué. També Piqué -partit impecable per alt i per baix- ha comès un penal no assenyalat.
Neymar. Amb espai i de cara a barraca n’ha tingut dues ben treballades. Fora de l’àrea algú li ha de dir que no es compliqui la vida en el control i en el regat absurd. Que algú li digui la màxima de Guardiola: “I have the ball, I pass the ball”. Si vol triomfar al Barça, ha de tenir aquesta murrieria de no complicar-se la vida quan no cal.
I quan la gent -desesperada i amb raó- anava a xiular Neymar, el Tata l’ha tret. Ha posat Alexis i, en el primer contraatac, la gent ja tornava a valorar Neymar.
Alves: que deixi en pau l’afició i tant valorar si estem a l’alçada, si anem massa al camp, si baixem del vaixell, si animem prou… Que jugui millor i que no ens emboliqui.
Algú confia ara en el Shalke? (Perdoneu la broma. Estic de bon humor).