En calent, la crònica i la valoració de cada partit oficial del Barça. Per Xavier Bosch
3-0: Colorín Colorado… Valdés no es mereix sortir així del Barça
Serà molt cruel que l’última vegada que haguem vist Valdés com a porter del Barça sigui en una llitera i amb les mans a la cara. Adéu Barça i adéu Mundial. I si, quan l’hagin operat, li oferim la renovació?
En tota la segona no havíem encadenat tres victòries seguides, a la Lliga. Ara sí, Osasuna-Madrid-Celta. 14 a 3. Queden vuit partits.
Primera part molt bona. Segona molt rara. Ambient enrarit per les noticies que arribaven de Valdés. Els jugadors també han sortit tocats a la segona part.
A la segona part, per cert, el mig del camp era Song–Cesc–Sergi Roberto. O, el que és el mateix, insòlit mig camp sense Busquets, ni Xavi, ni Iniesta.
Confiança en Pinto. Amb els peus és el millor des de Busquets. Amb les mans ha fet -i farà- grans aturades. Està fent la seva millor temporada en el Barça.
Alexis, una màquina. Vull menjar el mateix que ell. Ràpid, intens, sacrificat…
I amb dos sorprenents canvis de joc, llarguíssims, de dreta a esquerra. Un per Messi i un per Neymar que ha acabat en gol.
El millor del partit, de fet, ha estat la mobilitat i les diagonals constants d’Alexis, Neymar o Pedro. Amb mobilitat al davant som un altre equip. Molt més letal.
El millor del Celta, de llarg, Fontàs de sorprenent mig centre defensiu. La sotana d’esperó que li ha fet al seu amic Bartra ha estat com per dir-li “tu estàs al Barça però el millor era jo”.
De fet, hem aplaudit més Fontàs avui que quan era jugador del Barça. El mateix vam fer amb Oriol Riera el dia de l’Osasuna. Som així.