En calent, la crònica i la valoració de cada partit oficial del Barça. Per Xavier Bosch
2-3: Un platan miraculós en el dia més trist
El Barça ha començat perdent com gairebé sempre i ha acabat guanyant, a través del futbol. Com va aprendre a jugar i a guanyar aquest equip. A base de la pilota, la paciència i la insistència.
Un racista del Madrigal li llença un plàtan a Alves quan, de forma insòlita, anava a treure un còrner. Més insòlitament encara, en comptes de queixar-se i de fer el número, Alves (que tenia pressa per remuntar), pela el plàtan i se’l menja. L’afició del còrner aplaudeix el gest del jugador del Barça i, a partir d’aquí, canvia la sort. El platan els va desactivar. Esperaven una reacció irada d’Alves i els dóna -ell!- una lliçó d’esportivitat.
Pocs minuts després, i en dues casualitats sorprenents, el Vila-real es marca dos gols absurds, en pròpia porta, gràcies a sengles centrades d’Alves.
Ja no cal que fitxem un Aduriz o un Llorente, que els rivals ja ens fan la feina. Més enllà del miracle del platan, no sé perquè insistim a fer 35 centrades a l’àrea. Per què remati qui?
Cesc, segon nom propi. Bons minuts i gran assistència a Messi. Les coses com són. Les dues remuntades han passat amb el xiulat Cesc al camp. Versus l’Athletic, del 0 a 1 al 2 a 1. Avui, més difícil encara, del 2 a 0 al 2 a 3.
Messi, cinc remats a porta amb l’esquerra, cinc aturades d’Asenjo. Una rematada amb la dreta, gol. El porter no pot preveure la lògica del xut.
Chapeau per un Barça, emocionalment enfonsat, que ha anat pel partit fins i tot perdent per 2 a 0. Avui tenien l’excusa per tirar del tot la Lliga, i han jugat intensos tot el partit.
3 remats del Vila-real a porta. 2 gols i una que salva Bartra. Pinto es guarda l’aturada del segle per a l’últim partit?
Entre el Futbol Sala campió d’Europa, la remuntada del Palau en l’handbol i guanyar a Vila-real de la forma i amb les condicions que ho hem fet, un cap de setmana per sentir-nos orgullosos.
Sobretot, orgull de club amb les 50.000 que ens hem acomiadat del Tito al Camp Nou. Quanta gent he vist escrivint i plorant sobre el llibre de condolències.